Jo sóc Anaïs, tinc 31 anys i treballo com a professora i logopeda. El meu marit es diu Carlos, té 32 anys i treballa com a enginyer electrònic.
Portem 5 anys surfejant la vida junts i 4 vivint junts amb dues gates que no podem voler més.
Un 16 d'octubre vaig trobar Carlos per Instagram, em va semblar moníssim i amb rotllo, així que sense conèixer-lo vaig decidir donar-li uns quants “ likes ”. Ell em va respondre via DM amb un “ moles ”. A partir d'aquell moment vam començar a parlar i em va proposar quedar diumenge d'aquella setmana per patinar al port de València.
El meu jo del passat SEMPRE havia vist poc o gens romàntic conèixer algú per xarxes i es negava del tot, però la vida fa moltes voltes.
El diumenge 22 d'octubre del 2017 vam quedar a les 18h al port de València per patinar amb els nostres skates.
Jo vaig arribar uns minuts abans. Després va aparèixer ell amb el seu rotllo skater. En aquell moment el que vaig pensar va ser: “ Això és massa perfecte i acaba de començar, no et creïs expectatives ni et muntis pirules que després vénen els disgustos... ”. (crec que les pel·lícules m'han fet molt de mal)
Després de patinar una estona vam anar a un restaurant davant de la platja Las Arenas a prendre'ns unes cerveses. Vam estar xerrant una bona estona fins que es va fer l'hora de sopar. Vam tornar al cotxe amb la intenció d'acomiadar-nos, ens vam donar els telèfons i em va proposar anar a sopar. Es veu que li havia sabut per poc estar tota la tarda junts jajaja...
Però la veritat és que jo tampoc volia que s'acabés la cita, així que vaig acceptar i li vaig proposar d'anar a un marroquí que coneixia. Vam sopar sols al local i després va arribar el moment del comiat. I sí, hi va haver petó, un petó una mica tímid però em va transmetre tot el necessari perquè a partir d'aquell dia em viciés moltíssim els seus petons i ell.
¡Una cita que va començar sobre rodes no podia anar malament!
Eren les vacances de Pasqua i érem a Lanzarote. Vam anar al mirador del Rio on ens faríem una foto. Mentre esperava d'esquena la càmera contemplant el paisatge, em va agafar per darrere, em va ensenyar la caixa de l'anell i immediatament em vaig posar a plorar: POOOOOOR FIIIIIN !!!!
Vaig estar esperant aquell moment molt de temps. En altres viatges que hem fet (han estat força), al meu cap era el moment perfecte, però mai arribava. Vaig arribar a treure'm la idea del cap per molta il·lusió que em fes i encara assegurant-me ell que tenia clar que volia casar-se amb mi, però no vegis el que li ha costat llançar-se jajajaja...
Serà veritat això que “les coses passen si més no te les esperes”.
Sempre he volgut casar-me i organitzar el meu casament, per la qual cosa feia temps que em guardava idees per quan arribés el moment. En aquesta carpeta hi havia molts vestits de l'estil d'Otaduy, així que quan vaig conèixer la marca no vaig tenir cap dubte que seria la que m'acompanyés un dels dies més importants de la meva vida.
Per mi representa elegància i senzillesa.
Saps quan et crees unes expectatives molt altes que saps que no es compliran? Doncs les va superar, va ser PERFECTA, tal com me la vaig imaginar al llarg dels 5 mesos que vaig estar organitzant-la.
La idea era un casament senzill però cuidant cada detall, i ho vam aconseguir. Una de les frases més repetides va ser "aquest casament és tan vosaltres", em brillaven els ulls en escoltar-lo.
El dia del meu casament el recordaré com a emoció, somriures infinits, brillantor als ulls, família, amics, NOSALTRES, felicitat... Un dels dies més importants de la nostra vida compartit amb les nostres persones, no es pot demanar més.
Anaïs llueix un full look Otaduy: Faldilla Cyrus i Top Ceres
Photo Norwud Photography
Film @pequenotimmyfilmsandweddings
Ceremony Planner Meraki Plan
Wedding Planner @martalunacuevas
Beauty Gala Philippe
Venue @masdealzedo
Shoes Flordeasoka
Flowers @floristeriasayas
Càtering @cocottecatering
Music @somosgentedebien @totperlaire
Cosmetic Treatment Dr. Pau Martin